Mai no caminaré sol

Les coses no són el què eren, Bali i Lombok

2012-01-27T09:55:00.001+01:00

En Javier, l'Alfonsoi jo abandonem la poblada illa de Java per a descobrir la... poblada illa deBali. Bali l'arxifamosa. Bali la cultural. Bali la hinduïsta. Bali la turística.Tothom qui ha estat a Indonesia ha estat a Bali. Avions plens d'australiansparen aquí perquè el aussies puguin beure fins a caure rodons. Turistes de totel món venen a Bali a descobrir els encants de l'illa. Jo diria que hi ha deuvegades més de turistes a Bali que a qualsevol altre illa d'Indonesia. Bali ésLA destinació.

View Volta el mon in a larger map

Vam veure 3 partsdiferents de Bali: Lovina, un poble coster al nord amb una platja que noconvida al bany, Ubud, una ciutat cara envoltada de terraces d'arròslamentablement seques que no mostren tota la seva esplendor, i Sanur, un altrepoble de costa amb una platja de 4 quilòmetres força interessant.

He de confessar queBali em va decepcionar una mica. La meva amiga Beth me'n va explicar meravellesi jo tenia les meves expectatives altíssimes. I sí, puc veure com Bali potmeravellar a la gent però després de sentir moltes opinions de gent que havingut a Bali els darrers 40 anys, l'illa està patint un canvi molt sobtat.Segurament la Beth va conèixer Bali en una altre època. Ja no és el què era.Està perdent poc a poc la seva màgia. Sí, la cultura encara hi és, els templeshinduïstes, les platges, la gent, els llacs, les muntanyes... però per a mi ( iper a molta altra gent decepcionada amb Bali) l'illa està superpoblada, hi hamassa turistes que venen a crear un turisme de "borrego": festa,alcohol, drogues, prostitució, brutícia... i tots venen amb les butxaquesplenes de calés.

Els diners delturista fa que els locals només els interessi guanyar calés sense importar elservei, si el client està satisfet, si s'embruta tot, si destruixen el seupropi ecosistema... se'n foten de tot. De TOT. Només volen els diners i res mésno importa. No tenen la educació correcte respecte del turisme. Ningú no els haensenyat que si ho destruixen tot, si tot està brut, si trenquen els corals, siels preus són abusius, si la gent és antipàtica, si donen un mal servei, siestà tot sobreexplotat amb resorts, arribarà un dia en el qual els turistes novindran. Trobaran una altre petit paradís i Bali i Lombok cauran en l'oblit etern. Viuenel present i el futur no té cap importància. Si avui poden exprimir al màximels turistes, ho fan perquè no existeix el demà.

M'agraden els llocstranquils, amb viatgers més que amb turistes maleducats, gent més honesta i simpàtica.Bali ho està perdent a marxes forçades i em sap molt de greu no haver conegutBali 10 anys abans. De ben segur devia ser una illa especial. Potser part de laculpa també la té la popularitat de "Eat, Pray, Love". Molta gent,sobretot dones, va a Bali a trobar un guru que l'ajudi en la seva felicitat.Ells, naturalment, se n'aprofiten tant com poden de les blanques inocentscarregades diners buscant-se a sí mateixes.

Tanmateix, no tot ésdolent a Bali. Ho vam disfrutar. Vam llogar una moto per explorar la regió,veure llacs, cascades, temples... A dins d'un dels llacs hi ha un templehinduïsta molt fotogènic. Els paisatges són bonics i la companyia fantàstica.Anem a la Monkey forest, a passejar pels camps d'arròs i a l'espectacle demúsica i dansa tradicional.

Aquí també trobo a laSusana, una noia de Bilbao que està viatjant uns mesos per Àsia. Amb ellasegueixo el meu viatge quan el meus amics Javier i Alfonso marxen ràpidamentcap a Lombok degut al temps limitat que tenen abans de tornar a casa.

Una part maca de lahistòria és el retrobament molt esperat amb la Nadine i en Coen!!! Sopem junts,riem i recordem vells temps. Llàstimaque ens haguem de separar de nou. Ha sigut un retrobament fugaç. L'endemà, elsdos se'n van cap a Lombok. Nosaltres encara ens quedem un parell de diesvoltant per Ubud fent el manta al voltant de la piscina.

El dia de deixar Baliarriba i la Susana i jo decidim anar cap a Lombok, concretament a les Gilis.Pels qui no les coneguin, són unes illes famoses per la seva bellesa i elssubmarinisme. Són 3 illes, Gili Trawangan, Gili Meno i Gili Air, i cadascuna téuna particularitat. Una està plena de turistes borratxos, gent maleducada ipreus abusius (per variar). La segona és la dels grans resorts i parelletes enlluna de mel, molt maca. La tercera i la meva preferida, és més tranquil·la,barata i acollidora.

Passem 10 dies a lesilles llegint, passejant, fent esnorkelling buscant tortugues i centenars depeixos de colors, estirats en alguna hamaca mirant la vida passar i sentir-meuna persona molt afortunada. Penso en el què estic fent i en el què em queda,en la sort que tinc, en quina experiència més increïble estic vivint. En 7mesos estaré a casa, sense diners, sense feina en un país en crisi, sense saberquin serà el meu futur, però amb la companyi i el suport de la meva família queés fantàstica, els meus amics que ja tinc ganes d'abraçar i el menjar mediterrà(pel qual mataria ara mateix).

A Gili Trawangan,illa de la festa, locals i turistes van tot el dia flipats amb alcohol idrogues, la més original són famosos bolets magics que et fan teniral·lucinacions, diuen. És com Lloret de Mar.

A mi se m'acaba elvisat. Les ganes de les autoritats immigratòries indoneses de posar les cosesdifícils als turistes fan que hagi d'abandonar el país. Si fa uns anyss'obtenien 2 mesos de forma gratuïta, ara només obtens un mes per 25 dòlars inomés es pot extendre una sola vegada. Els tràmits per a la extensió tarden de3 a 5 dies depenent de la ciutat i et demanen mil coses estúpides. Jo, que jahe extès el meu visat una vegada estic obligat a sortir del país o de sobornarles autoritats amb uns 100 euros. La meva el·lecció és anar a Timor Oriental.

Els qui hagueu estata Bali i a Lombok potser us estranyi que hagi parlat malament d'aquestes duesilles i segurament tingueu raó. No els he donat suficient temps. Malauradament,la falta de temps disponible (degut al visat) i de motivació (degut a l'ambientque he vist) em treuen les ganes d'explorar-les més. L'excés de turisme fa queel respecte entre locals i visitants es perdi i s'arribin a situacionsincreïbles que prefereixo no recordar aquí. Només diré que en Coen quasi arribaa les mans amb un local que els va insultar per no voler l'habitació que elshavia ensenyat.

No és per xulejarperò en el meu viatge he vist illes molt més maques i verges, gent més amable isomrient, preus més assequibles i menys turístiques. Està clar que no tenen nila cultura ni la història que té Bali, que és magnífica, però considero que estracta d'un paradís que s'està ensorrant poc a poc. Una llàstima. Imagino quearribarà un dia que la gent deixarà d'anar-hi i es tornarà a veure un equilibripositiu. Fins llavors evitaré la majestuosa illa de Bali. Ens veiem a Timor.

Volcans i temples en una illa massificada, Java

2012-01-09T14:40:00.000+01:00

Jakarta era la mevaporta d'entrada a Java, una illa amb 120 milions de persones i 40 volcans, lamajoria actius. Només havia sentit coses dolentes de la capital d'Indonèsia ino esperava cap sorpresa. La ciutat és gigantesca i té més de 10 milions depersones que surten al carrer tots alhora per fer soroll, contaminar,atropellar turistes i crear uns problemes de transit brutals. Els hostals sóncars i asquerosos, els turistes van i venen. Uns només veuen les habitacions,el tràfic i el caos i marxen esparitats cap a un indret més tranquil.

View Volta el mon in a larger map

Però nosaltres sommassoquistes. Ens agrada patir les incomoditats d'aquesta gran ciutat i ens hiquedem uns dies. La raó és ben senzilla. En Coen coneix a una noia a Jakarta,una noia que fa uns 5 anys que no veu i que viu aquí amb el seu marit, en unade les millors zones de la ciutat. Això ja sona millor, no? Doncs viu en ungueto per a gent rica, diplomàtics i homes de negoci. La urbanització té spa,gimnàs, piscina, arbres i silenci. Sembla que estiguem a fora de la ciutat.

No dormim aquí peròvenim de visita a fer unes copes i a sopar. La noia, d'origen peruà ens preparala beguda nacional del seu país, el Pisco Sour, que jo vaig tenir el plaer dedegustar en diferents ocasions a Amèrica del Sud. Per sopar ens van portar a unrestaurant on un holandès que havia viscut a espanya ens portava per beureTinto de Verano!!! Quina il·lusió!!! Això sí que no m'ho esperava. Sorpresasorpresa!

El segon dia que ensvam veure vam gaudir de la piscina mentre en Coen es recuperava d'una ressacamonumental. De nit, ens van convidar a sopar i vam anar a la zona pija deJakarta a prop d'on viuen és clar.Allà vam gaudir d'un dels millors àpats que heprovat al continent en un restaurant belga. Tots els clients eren expatriats orics homes de negocis. Després vam anar de copes en alguns dels bars més demoda de la ciutat, amb el nostre xofer que ens duia amunt i avall... és clar.Al final, Jakarta m'havia donat la sorpresa que no m'esperava tenir.

Passejar per laciutat també va ser una experiència interessant on quasi ens atropellen unes 50vegades degut a l'absència total de passos de vianants. Es tracta d'una ciutatdestinada exclusivament als cotxes... que a vegades només es mouen 50 metres endues hores. Vam visitar la mesquita més gran del continent, amb capacitat per a200.000 persones. La tercera més gran del món segons ens va dir el guia. Nomésarribar a la mesquita ens vam autoconvidar a una visita guiada d'uns estudiantsque es van passar una hora fent-se fotos amb nosaltres. Per cert, la mesquitaestà situada just al davant de la catedral. Una visió força divertida. A veurequina fa més soroll!

També vam visitar elcentre històric de la ciutat on ens vam tornar a sentir com estrelles de rockamb desenes de persones fent-se fotos amb nosaltres i demanant entrevistes pelsseus deures de la seva escola. d'allà ens vam dirigir cap al nord de la ciutaton vam descobrir les faveles envoltades de canals plens de brutícia i carrersestrets. Tanmateix, la gent ens saludava i els nens ens somrien mentre deien elseu famós "hello misteerrrrr". Fins i tot, una mare anava dient"heavy, heavy" mentre feiem fotos a un grup de nens i aquests ensensenyaven les banyes típiques del Heavy Metal. Fantàstic! Indonesia és un paísrocker amb un munt de gent amb samarretes negres. A més, tenen un grup de punkanomenat "Superman is dead" que omple estadis sencers.

En Coen va sortir defesta una nit a la famosa discoteca Stadium, de 4 pisos. A part de diferentssales de ball, en un dels pisos hi podies trobar sales de massatges i unafilera de noies guapes (segons em van dir, és clar). Una urna amb tot decondons, n'agafes un, escolleixes una noia, pagues uns 30 euros, i et vas a ferun massatget. A un altre pis, hi podem trobar el mateix però amb karaoke. Entretaxis, la entrada i massa cervesa, en Coen es va gastar aquell dia elpressupost de 3 dies. I bé, com ja m'ho esperava i no volia patir la horrorosamúsica tecno, vaig decidir no anar-hi. Llàstima!

Un tren nocturn ensduria a Yogyakarta on els hostals tenen molt més bona pinta. Pel mateix preuteníem una habitació neta i piscina. A part de visitar la ciutat, el palau delmarajà, el palau de l'aigüa, un mercat d'animals (amb ratpanats, serps,llangardaixos, cucs i ocells) aviat va estar tot vist. Només calia que enJavier i l'Alfonso arrivessin a Jakarta provinents de Dubai. Uns amicsespanyols que venien a visitar-me durant uns 10 dies.

Em van portar xoriçoi llonganissa! El millor regal que em podien fer. No sabeu com trobo a faltarel menjar de casa. Seria capaç de plorar pensant amb uns troços de pernilsalat. Ara mateix, alço el cap, estic escrivint des d'un petit paradís (lesilles Togean al nord de Sulawesi) i malgrat ser en un lloc privilegiat, troboMOLT a faltar el menjar mediterrà. No ho puc evitar. Amb l'arribada dels meusamics en Coen i jo ens separàvem. Ell seguia el seu camí cap a Bali i jo emquedava uns dies més a Java. Uns venen i els altres se'n van. Però no patiu quesegur que en Coen i jo ens tornarem a trobar... per casualitat!

Amb en Javier il'Alfonso, vam visitar els temples més famosos de Java: Borobudur que és eltemple budista més gran del món i Prambanan que és hinduísta. Tots dos moltinteressants encara que hi havia massa turistes i tots es volien fer fotos ambnosaltres. Jo fins i tot vaig lligar amb una noia que em feia fotos des detotes les bandes del temple. Vam menjar cobra i pitó abans de deixar Yogyakartai ens vam dirigir al famós volcà Bromo. Durant l'interminable viatge, vam podemexperimentar l'altíssima densitat de l'illa. Vam tardar 10 hores per fer uns300 km degut al transit i en cap moment vam deixar la ciutat. Sempre hi haviencases, contaminació, cotxes escandalosos, motorites suicides... un viatgeesgotador sense veure ni un centímetre de verd. Vam aprofitar per jugar altrivial en un ipad, als escacs on en Javier quasi es posa a plorar quan li vaigguanyar 3 partides seguides i al joc dels països.

El Bromo va estar béperò sense ser res d'extraordinari. El millor va ser estar en un pobletenvoltats de naturalesa, per fi. El pitjor són les desenes de turistes donantempentes per tenir un espai a la cima.

Mil hores més tarddins d'una camioneta, vam arribar al volcà Ijen, molt més interessant. Dueshores per pujar i veure el espectacular paisatge de les xemeneies vomitantsofre. De camí a la cima i al cràter et creues amb els treballadors, uns 300 entotal, que han de pujar uns 70 kilos de sofre del cràter i després baixar-lofins al camió. Una feina horrorosa. Sembla que visquin a la edat de pedra. Perajudar-los en la seva tasca no utilitzen cap invent modern, ni carretons, nicordes, ni cotxes, ni tansols la roda. tot a força de carregar el pes a lesespatlles. Impressionant. No em queixaré mai més de la meva feina. Paraula demotxil·lero!

I el paisatge delcràter és al·lucinant. A part de les xemeneies, els treballadors i lesmuntanyes, també hi ha un llac d'àcird sulfúric! Diu la llegenda que un turistafrancès hi va entrar i no en va sortir... quins acudits! La experiència ens vamarcar per uns dies i ens costava deixar de parlar del què havíem vist. He dedir que vam tenir molta sort amb la climatologia que ens va ajudar a veure-hotot de forma perfecta.

Després de patir lafalta d'aire fresc en la illa més poblada del món, havia arribat el dia degaudir una mica de platja i tranquilitat. Bali era el nostre proper pas iteníem ganes d'un canvi... urgentment! Ens veiem a Bali!